Contacto:

Asociacion La Defensa De Consumidores y Usuarios de Baleares
Indalecio Prieto 14

Casal de Consum
07008 Palma de Mallorca

 

Teléfono:

971 25 79 98

 

e-mail:

bernatferrer@ladefensaib.org

joanverger@ladefensaib.org

 

¿Quiere hacerse socio?

Si quiere unirse a nuestra asociación, utilice nuestro formulario de contacto para recibir información. ¡Le esperamos!

Le atenderemos en el siguiente horario

LUNES - MIERCOLES - JUEVES -VIERNES

      De 11h2 a 14h.

en el Casal de Consum

 

SOCIOS

Pueden llamarnos ali móvil

en horario laboral de lunes

a viernes

 

 

Ahora también puede informarse sobre todo lo relativo a nuestra asociación a través de las redes sociales.

ULTIMAS NOTÍCIAS

LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS, XELO HUERTAS, RECIBE AL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ LA DEFENSA DE CONSUMIDORS i USUARIS DE BALEARS

 

Varen parlar de la problemàtica dels Consumidors i Usuaris de Balears en diversos àmbits, com el de transport, banca i salut entre d'altres

La parte fija de la factura de la luz se duplica en un año y penaliza el ahorro

En este apartado iremos publicando noticias, informaciones, comentarios de actualidad sobre:

 

  • CONSUMO

 

  • DERECHOS DE LOS CONSUMIDORES

 

  • DERECHOS DE LOS USUARIOS

 

  • SANIDAD PÚBLICA

 

  • INTERVENCIONES PÚBLICAS DE LA DEFENSA

 

y cualquier notíci ue consideremos de interés para nuestros Asociados, para los Consumidores y para los Usuarios de les Illes Balears

Por dos. La parte fija de la factura de la luz se ha duplicado en un año. Es decir, que lo que usted tiene que pagar en su recibo como término fijo, esto es, la potencia contratada, ahora le cuesta el doble que hace un año: de 21,8 euros kilovatio/hora en febrero de 2013 a 42 euros en febrero de 2014 –incluidos los 4 euros del margen de la comercializadora–. De esta manera, el peso de la parte fija se multiplica, y representa el 60% de la factura, cuando hace un año era el 35%. En el último mes, ha subido un 18%.

¿Qué quiere decir esto? Pues que lo mínimo que ha de pagar cada mes, cuesta el doble que hace un año, y que cada vez cuenta menos si tiene encendido el horno, el microondas y la lavadora simultáneamente durante las 24 horas del día. La parte variable, la del consumo que se hace, pesa cada vez menos, influye cada vez menos en lo que se paga. De hecho, se ha reducido en torno al 37% en un año: de 0,068 euroskw/hora a 0,043.

La conclusión es que, si se quiere ahorrar porque se está en paro –como el 26% de la población activa, según la EPA– o con un trabajo que no le da para cubrir las necesidades básicas –como le ocurre al 12,7% de los que trabajan–, ya no vale sólo con ir apagando interruptores, porque cada vez tiene menos impacto en el recibo de la luz.

Del mismo modo, cada vez habrá menos incentivos para luchar por la conservación de la tierra, el medio ambiente, el ahorro energético con medidas como las bombillas de bajo consumo, ya que el bolsillo apenas lo agradecerá y sólo los verdaderamente concienciados seguirán teniendo en cuenta estrategias de ahorro.

 Se está caminando hacia la tarifa plana que quieren las eléctricas, para que consumir más o menos cada vez importe menos. Confirma el desprecio del Gobierno hacia cualquier medida de ahorro", explica Jorge Morales, de la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético. Tal y como reconoce el Gobierno en una nota difundida este martes, "el Ministerio de Industria ha modificado la parte regulada de la tarifa haciendo que pese más el componente de potencia contratada que el de energía consumida".

Así, el departamento de José Manuel Soria muestra la evolución de cada parte en el recibo: la parte fija representaba un 35% en enero de 2013, un 50% en diciembre de 2013 y un 60% en febrero de 2014.

La factura de la luz había adelgazado durante los años de la crisis porque una de las primeras medidas que tomaron las familias fue la de ahorrar en el consumo de la luz. Con estas medidas, se garantizan unos ingresos casi fijos, pasando el cepillo también por viviendas vacías y segundas residencias. En definitiva, más ingresos para el sistema (y en muchos casos, más gasto para el consumidor).

Lo que quiere decir esto, aunque no lo cuenta el Gobierno en su nota, es que se ha ido encareciendo hasta en un 100%. De febrero de 2013 a agosto de 2013 se produjo el principal salto: un 63%. Sin embargo, el Gobierno afirma que este incremento "afecta en menor medida a los consumidores domésticos". De hecho, la nota, que obvia el incremento del precio de la parte fija del recibo, se titula: "El Ministerio de Industria modifica los peajes de acceso para que descienda la factura de las familias".

De acuerdo con los cálculos de la organización de consumidores CEACCU, la multiplicación por dos de la parte fija del recibo de la luz "tiene un sobrecoste medio anual de 114 euros para una casa con 5,7 kw". Esta organización de consumidores considera, en una nota, que este incremento es "injusto y penaliza a las familias que peor lo están pasando: las que se encuentran en situación de precariedad energética por no poder asumir el encarecimiento sostenido del recibo de la luz".

La CEACCU sostiene: "Es intolerable que la respuesta a las estrecheces de las familias sea mantener alto el precio de su factura a pesar de sus renuncias en bienestar para conseguir un mínimo ahorro reduciendo su consumo. Se trata, parece, de mantener unos ingresos constantes para las grandes eléctricas, precisamente cuando cae el consumo".

De acuerdo con los datos del Gobierno, el recibo medio de la luz, que este trimestre arranca con un crecimiento del 2,3% después de anular la subasta del 19 de diciembre que fijaba el alza en el 11%, ha subido un 83% en los últimos 10 años.

El Ministerio de Salud NO SABE CONTAR

Todo indica que en el Ministerio de Sanidad no ha sentado nada bien la difusión por el Instituto Nacional de Estadística (INE) de la mortalidad en España en 2012, el año de los recortes del gobierno del PP en que no sólo se incrementó el número de defunciones, sino que también lo hizo el de suicidios.

 

Para contrarrestar tales estadísticas, desde Salud Pública del Ministerio se ha pretendido atribuir el aumento de las muertes a que el INE no sabe contabilizar la gripe, a la que Sanidad atribuye el crecimiento de los fallecimientos.

 

Tan solo ha faltado a la responsable de Sanidad Pública de recomendar la vacunación antigripal. Lamentable.

Habitatges buids a Palma, molts d'ells propietat dels Bancs per desnonament. Què fer?

Des de LA DEFENSA en relació al problema dels habitatges desocupats i de les necessitats dels que no en tenen, voldríem fer una sèrie de consideracions.


En primer lloc volem expressar el dret que tenen els propietaris d’habitatges de posar-les a l’abast de la gent o no, de llogar-les o mantenir-les tancades però sempre en condicions.


Volem expressar el dret dels Ajuntaments d’exigència als propietaris del seu manteniment en condicions i pagament de tots els tributs que tenguin.


Creiem que els Ajuntament poden fer el possible per tal que interessi més als propietaris llogar la casa abans de mantenir-la tancada.


Quan parlam de propietaris ens referim als particulars i especialment als Bancs ja que les dades del Banc d’Espanya ho confirmen. Tan sols dins els 6 primers mesos del 2013 es varen produir 19.567 desnonaments front als 23.327 de tot el 2012.


Seguint amb dades oficials, en aquest cas del Consell General del Poder Judicial, el 58,23% dels desnonaments han estat relacionats amb lloguers i un 36,23% per impagament d’hipoteques.

 

No es parla de segons habitatges si no de les cases  habituals de ciutadans amb greus problemes per manca de feina. I ho viuen sota un pont o a una casa.


Avui en el Plenari de l'Ajuntament de Palma de Mallorca es parlarà del Patrimoni Històric de Palma com a Patrimoni de la Humanitat. Vull recordar que tots els habitants de ciutat amb greus problemes d’habitatge formen part de la Humanitat i, per tant, copropietaris d’aquest Patrimoni. Trista i paradoxal situació.


Dimecres 29 de gener de 2014 el Papa Francisco va dir textualment:


“Cuando una familia no tiene nada que comer, porque tiene que pagar la hipoteca a los usureros, ¡esto no es cristiano, no es humano! Y este mal social dramático hiere la dignidad inviolable de la persona humana”.


Aquest Papa!!  Donarà més d’un disgust a fidels banquers de tota la vida

 

 

“El dèficit de tarifa a Espanya: estafa o mala gestió?”

 

Voldria començar amb un acudit. Dues persones llegien el Diari. Un d’ells diu:

 

Vaja, el Govern diu que no es veritat que la bombolla de gas pugi 2€.

 

L’altra li respon: Idò de què t’estranyes. Dos euros es massa poc!

 

D’entrada puc afirmar amb rotunditat que no se si és estafa o mala gestió, però si que estam davant un grapat de mentiders sense vergonya i experts en prendre el pel i els diners als contribuents.

 

I dic contribuents perquè és el que som. Paga’m la crisi, la disminució de beneficis dels banquers i de les grans empreses, paga’m als inqualificables que ens governen i a tota una sèrie de persones que no sabem en què contribueixen en la millora de la situació dels ciutadans ( assessors i senadors singularment).

 

 

Les queixes que rebem a LA DEFENSA dels Consumidors i Usuaris son, fonamentalment:

 

. No hi ha forma d’entendre els rebuts

. No és possible que amb tan pocs electrodomèstics la factura pugi tant.

. Per què fent el mateix consum la factura puja quasi el doble que la del mes passat?

. M’han tallat el subministrament sense previ avis.

. He vist com qualcú ha fet un pont, ho he denunciat  a la empresa i ara els problemes son meus.

. M’han donat de baixa de la meva subministradora sense que jo ho hagi demanat i ara tenc problemes amb l’actual perquè no els he pagat i la domiciliació no es la correcta.

. Han vengut “inspectors de gas” i m‘han obligat a pagar una quantitat elevada per manteniment i m’han canviat el regulador que havia comprat fa poc.

 

En aquests moments el nivell de queixes i reclamacions contra elèctriques, bancs i caixes ha augmentat exponencialment i es preveu què, de seguir així, superin als fins ara guanyadors del maltractament als consumidors, les empreses de telefonia.

 

Les nostres conclusions:

 

Durant molts anys el sector energètic ha estat testimoni d’una convergència de costos entre el model basat en tecnologies convencionals com el combustible fòssil i les nuclears i el model basat en fonts renovables.

 

Les primeres s’han anat encarint degut al esgotament dels jaciments de fàcil extracció i un considerable increment del cost de les inversions en seguretat per una banda, i per l’altra problemes de contaminació i tensions geoestratègiques.

 

Les segones gràcies fonamentalment al baix cost d’obtenció de la energia primària, han vist com han anat disminuint les necessitats dineràries per la seva extracció.

 

Això vol dir que hauríem, millor dit, hem de triar entre un model d’absurdes despeses i fonts d’energia contaminant o un model més net i econòmic. Està clar que el primer NO ENS EL PODEM PERMETRE.

 

Per tot això son necessàries 3 coses:

 

a)  Total TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ DEL SISTEMA ENERGÈTIC QUE PERMETI ALS CIUTADANS TENIR CONEIXEMENT DELS COSTOS DE PRODUCCIÓ, DE DISTRIBUCIÓ I DEL VOLUM DE CONSUM.

b)HA DE TORNAR DE FORMA IMMEDIATA LA SEGURETAT JURÍDICA AL SECTOR DE LES RENOVABLES.

c)  FI DELS INTERESSOS PRIVILEGIATS CAP A UNA MINORIA I FOMENT AL DESENVOLUPAMENT DE PYME’S I LA GARANTIA DELS DRETS DELS CONSUMIDORS.

 

Com a dades que he pogut aconseguir, un panell foto voltaic valia més de 800€ en 2008, ara està per baix dels 200€

 

També hem conegut la resistència del Govern central a les directives d’Estalvi energètic europees, la qual cosa demostra fins a quin punt son poderoses les empreses elèctriques de Producció, Distribució i  Comercialització.

 

Estam dins un joc polític de poder, de demostració de força entre polítics del partit actual “en el Gobierno”. No podem oblidar que un ex President nacional és un alt càrrec remunerat d’una de les empreses que decideixen els preus elèctrics. I si cobra uns 250.000€ és per la pressió que pot exercí en el govern de torn. I ara que no te el feeling que tenia amb Mariano Rajoy, augmenta la lluita en la qual qui perd és el Consumidor.

 

A més hi ha un moviment a Europa de les gegantines Empreses elèctriques fent corporativisme actiu, tal com senyala la premsa, defensant la figura de la subasta com a millor mètode per evitar “pujades” del preu de la llum. És que se’n riuen de nosaltres sense gens de pudor; Directament.

 

L’altra ex president a sou d’un altra empresa de les que fitxen els preus es del partit que ha governat fa poc. Pareix que ha dimitit, i si és veritat que ho ha fet “per avorriment”, és per avergonyir-se d’ell. En aquesta situació econòmica actual dir que renuncies a prop de 200.000€ anuals per avorriment és riure-se’n dels que no tenen res.

 

Basta veure que a la nòmina de les grans empreses hi figuren ex alts càrrecs dels partits que han governat, i que encara la majoria formen part dels òrgans directius dels seus respectius partits.

 

Hem de reconèixer la capacitat d’inventiva dels espanyols. Tenim imaginació i som capaços de fer funcionar coses amb la meitat de les peces.

 

Els nostres governants també tenen imaginació. Quí hauria imaginat què, per tal de fer pagar als ciutadans que amb voluntat, estimació de la seva terra i cura del medi ambient havien fet instal·lacions sostenibles, se’ls hagués ocorregut la creació d’un PEATGE AL SOL?

 

Quína llàstima que Gamonal estigui no més a Burgos!

 

Jo crec que és hora de que els Consumidors i Usuaris prenguem part activa en la presa de decisions. Basta ja d’acceptar el que volen els polítics de torn. Basta ja de baixar-nos els calçons. Basta ja de callar i de “cristiana resignació”. Hem de dir PROU!

 

Prou de que ens prenguin el pel i a més, ens ho facin pagar.

 

Prou de suportar mentides, desmentits, canvis d’opinió continus, tot amb l’excusa de que “ens obliga Europa”

 

Prou de beneficis exclusivament per als rics i per a la casta política.

 

Demanam suport a la petició de no tallar la llum a les famílies que no la poden pagar, estudiant un pla de viabilitat individual.

 

Exigim des de LA DEFENSA la unitat de totes les forces polítiques contra aquesta situació actual insostenible i els hi recordam que en maig hi ha unes eleccions i que prendrem nota de la seva postura en defensa de les demandes dels ciutadans.

NO SE ESTAN CUMPLIENDO LAS NORMAS SOBRE PUBLICIDAD EN MEDICAMENTOS

JUANA MARTÍNEZ FONSECA — MADRID 23 ENE, 2014 - 6:13 PM

El Consejo General de Colegios de Dentistas de España ha organizado la IV Jornada de Información Odontológica, en la que se abordaron los temas de publicidad sanitaria y protección de datos; en el evento, Carlos Lema Devesa, Catedrático de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid, señaló que “no se está aplicando la ley” y, como ejemplo de norma que no se cumple, hizo referencia a la “legislación específica sobre medicamentos”, según la cual “está prohibido hacer publicidad de cualquier medicamento que pueda combatir el cáncer, la diabetes, enfermedades mentales…”.

Uno de los temas centrales en la Jornada fue el abordado por Carmen Abad Luna, Jefe del Departamento de Productos Sanitarios de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, quien hizo referencia al apartado 7 del artículo 78 de la Ley 29/2006, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, apartado que fue incluido recientemente y que señala: “No podrán ser objeto de publicidad destinada al público los productos sanitarios que estén destinados a ser utilizados o aplicados exclusivamente por profesionales sanitarios”. Al respecto, Abad señaló que “cuando hablamos de productos sanitarios estamos refiriéndonos a productos sanitarios concretos, la publicidad entiende que cuanto tú publicitas un producto es ese producto en concreto”. Asimismo, señaló que lo que lo que se busca con la introducción de este apartado es “evitar que se haga una presión a los propios profesionales sanitarios de parte de sus pacientes”.

Sin embargo, como señaló Carlos Lema Devesa, Catedrático de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid, dentro del debate que se abrió sobre el apartado mencionado, ”no se está aplicando la ley” y como ejemplo de norma que no se cumple hizo referencia a la “legislación específica sobre medicamentos”, según la cual “está prohibido hacer publicidad de cualquier medicamento que pueda combatir el cáncer, la diabetes, enfermedades mentales…”. Al respecto Lema agregó: ” que yo sepa, no se ha sancionado ésta publicidad, ni en el ámbito jurídico ni en el ámbito deontológico”.

Otro aspecto destacado por Abad fue el de que ”en las directivas europeas de productos sanitarios no está contemplado el tema de la publicidad”, por lo que “la legislación específica en materia de publicidad [de productos sanitarios] es exclusivamente nacional, en Europa todavía no se ha planteado a nivel comunitario actualizar el tema”.

En la Jornada, moderada por Honorio-Carlos Bando Casado, académico correspondiente de la Real Academia Nacional de Farmacia y de Jurisprudencia y Legislación, también participaron Jesús Rubí Navarrete, adjunto al director general de la Agencia Española de Protección de Datos; y Manuel Alfonso Villa Vigil, presidente del Consejo General de Dentistas y Catedrático de Estomatología de la Universidad de Oviedo. El evento estuvo especialmente dirigido a presidentes, asesores jurídicos, gerentes y personal laboral de Colegios Oficiales y Juntas Provinciales de Dentistas de España y a Sociedades Científicas adscritas a la Organización Colegial, así como a ciudadanos y pacientes interesados en estos temas.

RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS

Art. 145 Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen jurídico de las AA.PP y del Procedimiento Administrativo Común (LPAC).
•RD 429/1993, de 26 de marzo. reglamento del procedimiento de la Administración Pública en materia de responsabilidad patrimonial.

•Los daños que se produzcan a consecuencia del mal estado de las vías públicas, están incluidos en el “Reglamento de los procedimientos de las administraciones publicas en materia de responsabilidad patrimonial” ◦art. 54, de la Ley 7/1985, de 2 de Abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local, que dispone: “Las Entidades locales responderán directamente de los daños y perjuicios causados a los particulares en sus bienes y derechos como consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos o de la actuación de sus autoridades, funcionarios o agentes, en los términos establecidos en la legislación general sobre responsabilidad administrativa.”

•De la aplicación de los principios generales de la responsabilidad patrimonial, recogidos en los artículos 139 y 141 LPAC, resultan las precisiones que a continuación se indican: ◦1ª. Por un lado, “los particulares tendrán derecho a ser indemnizados por las Administraciones Públicas correspondientes, de toda lesión que sufran en cualesquiera de sus bienes y derechos, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos” (artículo 139.1 LPAC).

El equipo Humano de Atención Primaria: Un esfuerzo que se agradece especialmente en verano

Llega el verano y comienzan los problemas en el funcionamiento de los aparatos, en las necesidades de mantenimiento de estructuras, aire acondicionado, repuestos de materiales necesarios, etc.

 

Una época en la que, además del calor hay gente de vacaciones, mereidas sin ningún género de dudas, pero que complican aún más si cabe las tareas normales y, sobre todo las extras, es decir, las urgéncias.

 

Desde LA DEFENSA hemos podido comprobar este esfuerzo en varias ocasiones como respuesta a denuncias que recibíamos de usuarios de la Sanidad Pública. Hemos comprobado el esfuerzo, pero también los resultados positivos, es decir, la solución en tiempo récord de los problemas.

 

En el último de ellos, concretamente una denuncia de Usuarios por el no funcionamiento del aire acondicionado en el PAC de El Terreno, con enfermos mareados por el ambiente y el mal estar del personal (médicos, personal de enfermería y administrativos) que hacía esfuerzos para atender con la máxima corrección a usuarios molestos y nerviosos por la situación.

 

Sabemos que el problema se ha solucionado gracias al esfuerzo de un equipo que trabajó incluso hasta ayer noche para localizar y traer a Palma desde Bilbao una pieza necesaria para el arreglo del problema.

 

Como Asociación en Defensa de los Usuarios de la Sanidad Pública, estaremos siempre atentos a los problemas que vayan surgiendo y reclamando soluciones inmediatas. Pero también daremos las gracias a las personas que trabajan (no me refiero a los Jefes, sino a todo el personal sin distinción de categorías) y se esfuerzan en sacar adelante con las restricciones de todo tipo que tienen, los problemas que se presentan.

 

LA DEFENSA 

PLENARI AJUNTAMENT 27/06/2013 / TEMA DEFENSA PENSIONS

Sr. Batlle de Palma de Mallorca:

Excepte els casos de famílies en situació econòmica privilegiada, malauradament la majoria de famílies espanyoles, els “padrins i padrines” jubilats fem de suport moral, social i econòmic als nostres descendents, fills i filles, nets i netes, nebots i nebodes i fins i tot fillols i filloles en molts casos.

És a dir, i parlant teòricament, substituïm les obligacions de l’estat espanyol total o parcialment, i evitam que la situació social no se torni ingovernable i perillosa.

I això és així, els agradi o no escoltar-ho.

Ara, per favor, no ho facin més difícil. No es juga amb les coses de menjar diu el refrany popular.

Per tant, no juguin amb les pensions. Son els pensionistes i no els polítics els que aguanten la situació, el país. Son els pensionistes els que posen seny. Recorden en molts casos situacions viscudes i que no voldrien es tornessin a produir.

El Pacte de Toledo signat pels grups polítics, es va fer, precisament, per evitar situacions que poden esclatar avui dia si no es molta de cura.

Les pensions no son un “instrument que es pot estudiar des d’un punt de vista fred, des de la distància, com si la cosa no anés amb els tècnics / tecnòcrates que ho han fet”. Les pensions, els pensionistes, son una solució als problemes actuals.

La Sra. De Cospedal va dir fa uns dies que “ara és l’hora dels sacrificis dels polítics”. Ara? I per què els polítics han d’anar darrera els pensionistes?

I quins sacrificis han fet fins ara els polítics? El de prendre decisions que, segons alguns d’ells han comentat, els han hagut de prendre a pesar de que saben què a les properes eleccions els pot representar una manca de vots?

És a dir, els sacrificis que exigeixen als altres de forma immediata es poden tornar al seu contra a les properes eleccions?

I ara, quins son REALMENT els sacrificis que han fet els polítics que comanden?

D’entrada, el Sr. Bauzá ha fet el sacrifici de canviar un Conseller d’Educació professional de l’educació per una Consellera d’Educació que segons confessions no sap més d’educació que qualsevol persona + un assessor d’economia amb un sou de 48.000€ anuals.

Això veiem els jubilats i pensionistes.

Altres sacrificis? Que els Consellers cobren dietes per assistir setmanalment al Parlament, és a dir, per complir amb les seves obligacions.

I mentre tant els jubilats i pensionistes estam amb l’espasa de Damocles, preocupats per si el que ara ens ve just bastarà per siguir col·laborant amb els nostros parents.

Per favor, recuperin el consens govern, patronal i sindicats. I no juguin amb coses que poden esclatar i de forma violenta. La fam està barallada amb la paciència.

Gracies.

Bernat Ferrer Guardia

  President

MERCADONA Y SU POLÍTICA CONTRARIA A LOS INTERESES DE LOS AGRICULTORES Y GANADEROS ESPAÑOLES

Mercadona
importa el aceite de oliva Hacendado y apuñala a los agricultores valencianos
importando naranjas de Argentina.

 

Nos quejamos de
que España está en crisis, pero no nos damos cuenta de que
comprando en los establecimientos de este súper empresario sin
escrúpulos llamado Juan Roig
 estamos alimentando a la bestia y
fomentando la destrucción del tejido empresarial español. Como
podéis comprobar en la imagen, Mercadona, a pesar de ser una
empresa “netamente” española y valenciana, no tiene ningún problema en saltarse
a los agricultores de su tierra e importa directamente las naranjas de
Argentina durante todo el año, saltándose la temporada de naranjas valencianas.

Además, el aceite
de oliva Hacendado,
 de muy baja calidad, lo envasa Sovena, una
compañía ubicada en Portugal cuyo principal accionista
es Roberto Centeno, casado con una hija del señor Roig. Este
mismo Roberto Centeno ha comprado miles de hectáreas
de olivares en Marruecos para Roig,
 que se preocupa mucho por el
futuro de España y se atreve a opinar de cómo hacer las cosas públicamente,
pero no se corta un pelo a la hora de llevarse la producción del aceite a Marruecos y
su envasado a Portugal. Una parte del aceite se importa
desde Túnez. La consecuencia es una evidente reducción
de calidad
 para ofrecer precios bajos. Tal y como ocurre con el
pescado o con la progresiva eliminación de la charcutería tradicional de
corte al momento para dejarla sólo en una charcutería de paquete con un menor
coste en todos los sentidos. Lo mismo pasa con lafruta, que se
vende a granel y es de mucha peor calidad. Otro tanto ocurre
con los cereales, fabricados en Francia.

Mercadona tampoco
le hace ascos a importar calabazas de Panamá, pero tal vez el
caso más paradójico se da en la sección de pescadería. En Vigo, el
primer puerto de Europa por volumen de pescado descargado y que gestiona casi
la mitad de la pesca en España, el pescado que se ofrece en los
supermercados Mercadona no es fresco
y, desde luego, no es gallego. En
su mayoría se trata de pescado congelado procedente de África o América
del Sur.
 Lo mismo pasa con los mejillones y las almejas, que
en su mayoría son importados desde Chile, Francia o Marruecos.



Mercadona es la cadena con mayor
importación de leche extranjera
 (sobre todo francesa y portuguesa) y la envasa como si fuera española. Se trata, pues, de una
materia prima que entra en España a muy bajo precio y que Mercadona utiliza
en sus puntos de venta como producto reclamo, a poco más
de 50 céntimos el cartón, cuando la realidad es que los costes
de producción de la leche y toda la cadena transformadora superan ampliamente
ese precio. Esa venta por debajo del coste real obliga a las empresas que
compran la leche en España a pagar menos en origen si quieren competir con las marcas
blancas. Se trata, pues, de una competencia desleal que obliga
a cerrar las empresas que no entran por el aro. De hecho, en Galicia, Mercadona veta
en sus supermercados marcas gallegas como Río yLarsa.

Lo mismo sucede
con la chufa de la Denominación de Origen de Valencia, con
los turrones de las Denominaciones de Origen de Xixona y Alacant o
con un producto tan básico como el arroz. No estamos hablando
de cualquier producto. Hablamos de productos estrella de la región de
la que Mercadona es originaria.
 Todo producto con Denominación de
Origen y que puede “obligar” a pagar más a los productores es eliminado de los
estantes para así permitir la entrada de productos extranjeros más baratos. El
caso de la chufa es muy representativo, ya que Mercadona
vendía entre el 40 y 50% de toda la horchata que se vende en España,
 con
lo que la eliminación de lachufa valenciana de los estantes supone
una condena a muerte para los pequeños productores. De esta forma, se
trae chufa africana a bajo coste, cuya calidad no tiene nada
ver con la chufa valenciana.

Mercadona
apuñala a los agricultores valencianos importando naranjas de Argentina.

LISTAS DE ESPERA

Según fuentes dignas de crédito ......

 



Lista de espera quirúrgica:

  • Unos 700 pacientes, de los cuales unas cuantas decenas (no me lo han podido cifrar con mayor proximidad) llevan más de 6 meses.
  • El verdadero cuello de botella está en el acceso a la atención especializada desde atención primaria.
  • Especialidades como por ejemplo traumatología ven derivados sus pacientes hacia el Hospital de San Juan de Dios.
  • Especialidades donde no se pueden derivar a otro u otros hospitales, la lista de espera con caracter preferente está por encima de los 6 meses.
  • La lista de espera de colonoscopias preferentes para descartar el cáncer de cólon, enfermedad de mucho arraigo en nuestra comunidad, sigue por encima de los 6 meses.
  • Para el resto de pruebas diagnósticas la situación es similar y por encima de los 6 meses.

 

 





¿Que hace el paciente para intentar sortear esta situación?

 

Ahora un gran número de pacientes acude a URGENCIAS para poder tener acceso a las consultas de especialistas, ya que desde el médico de cabecera, desde el PAC, es materialmente imposible.

 

 

¿Hay transparencia en la situación actual por parte de Salud?

 

  • La lista de espera de pruebas complementarias es absolutmente opaca.
  • La lista de espera quirúrgica  es fácilmente manipulable y está limitada por el número de pacientes que llegan al Hospital, siendo los favorecidos aquelos pacientes que tengan algún "conocido" en el Hospital.

 

 

Y LA GRAN PREGUNTA ES: 

 

 ¿ NO ESTARÁ ESTA SITUACIÓN PROVOCADA A PROPÓSITO Y ALARGADA CONSCIENTEMENTE PARA IR JUSTIFICANDO ANTE LA OPINIÓN PÚBLICA LA URGENTE NECESIDAD DE ACELERAR LA PRIVATIZACIÓN COMO ÚNICA SALIDA POSIBLE?

 



CARTA OBERTA AL PRESIDENT JOSÉ RAMÓN BAUZÁ SOBRE SANITAT PÚBLICA

Sr. President, cóm definiria vostè a una persona què, signant en nom del Rei i d’acord en el que s’estableix  l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears,


                            (Art. 48.2. Les lleis del Parlament són promulgades en nom del rei pel                                         president de la Comunitat Autònoma, el qual n’ordena la publicació en                                         el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el termini dels quinze dies                                                 següents d’haver-se aprovat, com també en el Butlletí Oficial de l’Estat.                                                    A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el                                                              Butlletí Oficial de les Illes Balears. La versió oficial castellana és la que                                        tramet la Presidència de la Comunitat Autònoma.)


enganya als ciutadans de forma cruel en el tema de la Sanitat Pública, i canvia al cap de tres mesos i un dia (sembla una condemna) de forma radical el motiu pel qual va promulgar una Llei, la Llei 12/2012, de 26 de setembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la comunitat autònoma de les Illes Balears?


Suposo que tothom recorda la campanya mediàtica organitzada per animar a la gent a “pagar el cèntim sanitari” per ajudar a solucionar, o al manco a pal·liar una mica, la situació econòmica de la Sanitat Pública a les nostres Illes.

 

Els diaris es feien ressò de la mesura a prendre, i en general va ser ben rebuda pels ciutadans què, una volta més, demostraren més seny què els nostres polítics. Una majoria acceptava haver de pagar un cèntim sanitari per tal què la Sanitat Pública, extraordinàriament valorada, pogués continuar fent el be entre la població de les Illes Balears.


En la exposició de motius de l’esmentada Llei 12/2012 se menciona de forma explícita què:

 

 "sota els principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat que han d’inspirar el sistema tributari, i d’acord amb la Llei 28/2010, de 16 de juliol, de règim de cessió de tributs de l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la fixació de l’abast i les condicions de cessió, i amb la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s’exerceixen determinades competències normatives sobre els tribut estatals cedits següents; impost de la renda de les persones físiques, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs, impost especial sobre determinats mitjans de transport i una taxa fiscal sobre el joc.  A més, es regulen normes de gestió específiques del procediment per a la taxació pericial contradictòria i per la presentació de les escriptures de cancel·lació hipotecària.


I entrant en la Llei, a l’article 3: Tipus de gravamen autonòmic en l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, es determina en 48€ per cada 1000 litres de gasolina i la mateixa quantitat per gasoil d’us general i pel querosè d’us general, a més de 2€ per tona de fueloil.


La traducció al llenguatge comú, per cada litre de gasolina i gasoil que posem al cotxe paguem 0.048€ = quasi 0.005€ per la sanitat pública. Omplir el depòsit (50 litres = 0,24€)

 

El poble balear va assumir aquest gravamen amb la esperança de poder mantenir la qualitat de la Sanitat Pública de la que gaudíem.


Per cert, l’article 3 acaba dient que el tipus de gravamen es pot modificar mitjançant la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma dins els límits que estableix la normativa general aplicable. Això cal recalcar què el que es pot variar és el tipus de gravamen, no el destí del recaptat.


Finalment, però no menys important, a la Disposició addicional segona, que parla de l’afectació dels rendiments derivats de l’aplicació del tipus de gravamen en l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs, es diu clarament:


         “els rendiments derivats de l’aplicació del tipus de gravamen en l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs QUEDEN AFECTTS TOTLMENT AL FINANÇAMENT D’ACTUACIONS SANITÀRIES INCLOSES    EN ELS PRESSUPOSTS GENERALS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS”

        

 A AQUEST EFECTE, AL TANCAMENT DE CADA EXERCICI, LA CONSELLERIA COMPETENT EN MATÈRIA SANITÀRIA HA D’ELABORAR UNA MEMÒRIA ACREDITATIVA D’AQUEST ASPECTE.


I això, en negreta i en nom del Rei, ho va signar vostè, Sr. President. Que tot el recaptat en aquest concepte anava a sanitat i, a més, a final de cada exercici, donaria compta pública.!

 

Per què ho va canviar, també en nom del Rei, no mes 3 mesos i un dia desprès, de forma sibil·lina, quasi d’amagat com es veurà a continuació?


Cóm li diu vostè a una persona que actua d’aquesta guisa?

-      Que és honesta?

-      Que és correcta?

-      Que és honorable?

 

Per mi, ho sento molt, seria tot el contrari d’aquests adjectius.

 

I efectivament, el 27 de desembre de 2012, és a dir tres mesos i un dia desprès, es promulga una nova llei, la 15/2012 de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013!

 

A l’exposició de motius III, en el sext paràgraf es diu:

 

                   El contingut de la llei de pressuposts es completa amb quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i vint-i-vuit disposicions finals.

                   Aquestes disposicions recullen preceptes d’índole variada, que no tenen cabuda al llarg de l’articulat de la llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per a l’execució de la política econòmica i financera inherent a                             l’aprovació dels estats de despeses i d’ingressos que nodreixen aquets pressuposts generals de conformitat amb la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

 

És precisament la disposició derogatòria la que ens afecta. No la mencionen ni la expliquen com ho fan amb totes les normes i disposicions restants. Cal, per tant, anar al què diu aquesta disposició derogatòria.

 

I la disposició derogatòria única diu:

 

         Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquesta llei i, en concret:

 

a)    La disposició addicional segona de la Llei 12/2012, de 26 de setembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la comunitat autònoma de les Illes Balears


b)   .. i fins j) : altres punts

 

I què diu la disposició addicional segona?: Ja ho hem senyalat unes pàgines abans: el recaptat anirà íntegrament a sanitat pública, i a més a final d’exercici es donarà compta pública dels resultats econòmics.

 

Per tant, què vol dir aquesta derogació?: que el que hem pagat pensant que era un be per a la Sanitat Pública de les Illes Balears, passa a caixa comú i pot servir per pagar deute als bancs, sous als polítics o despeses de relacions públiques si el Govern ho considera convenient.

 

Li torno a demanar, Sr, President, és això dir la veritat o enganyar al poble? És això una forma d’actuació honorable, honesta i correcta?

 

I la meva resposta torna a ser la mateixa: crec que el contrari.

 

Sento terriblement què el president de la meva Comunitat Autònoma no tingui un comportament, en aquest aspecte, ni honest, ni correcte ni honorable!.

 

Dues consideracions finals:

 

La primera és que pareix què ara la recaptació del cèntim sanitari es fa a Madrid, i passa a engreixar la Caixa Comú, per la qual cosa el Sr. Montoro pot destinar aquesta a pagar despeses de “representació”, a altres comunitats autònomes, a publicitat institucional o inclòs a pagar les despeses dels assessors que de forma absolutament discrecional designa per exemple el nostre president José Ramón Bauzá.

 

La segona és què, a les Illes Balears hem canviat un Conseller per un Conseller + un assessor. És aquesta un signe de austeritat?

 

 

LA DEFENSA, Associació de Consumidors i Usuaris de les Illes Balears

 

Bernat J. Ferrer Guardia

 

President

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Asociacion La Defensa De Consumidores y Usuarios de Baleares